Gioconda Belli: “Si el discurs feminista arrelés a l’Amèrica Llatina, no se’n salvaria cap home”
La darrera obra de l'escriptora és 'Las fiebres de la memoria', on indaga en una història familiar que vincula la cort francesa del XIX amb la seva Nicaragua natal.
Andrea Ros: “El sostre de vidre ja està esquerdat”
L'actriu aliena a la polèmica parla de la seva nova serie, de feminisme i de sororitat.
Eric-Emmanuel Schmitt: “El perdó pot ser un acte altruista o egoista”
El dramaturg més representat de la França actual, l'autor de 'El señor Ibrahim y las flores del Corán', acaba de publicar la seva darrera novel·la 'La venganza del perdón'.
CaboSanRoque es troba amb La Veronal
El cicle 'Escenes', a l'Auditori, aposta per posar en diàleg la música en directe amb altres disciplines artístiques creant espectacles únics
La dansa no és l’excepció!
Totes les arts tenen el seu “gènere nadalenc” i la dansa, com ja sabem, no n’és cap excepció. Aquesta llista ho demostra!
Llibres per combatre el fred
Llibres per a tots els gustos i edats que es convertiran en el millor regal nadalenc. Aquesta és la nostra selecció per combatre el fred.
On ha quedat la ideologia?
Si no som capaços de frenar en sec, revisar què estem fent amb la nostra culturai amb les obres que produïm i programem, difícilment podrem considerar-nos “gent de cultura”. Una opinió de Sem Pons
Una assignatura per a tothom
"El teatre hauria de ser un dret per tots els infants i una assignatura obligatòria en l’educació reglada." Una opinió de Marta Fíguls
Ana Llurba: “En aquests moments, ser feminista és escriure el que et dona la gana”
'La puerta del cielo' és una novel·la estranya, escrita amb un estil entre aspre i líric, d’alguna manera molt llatinoamericà. Un llibre estructurat en capítols curts i tancats, que ha merescut etiquetes tan variades com realisme, gènere fantàstic o ciència ficció.
Contes, pessebres i jocs als museus
El Museu Etnològic i de Cultures del Món han preparat tot de propostes i activitats.
Personatges icònics, de la gran pantalla al teatre
Els directors d’escena han jugat amb la possibilitat d’actualitzar aquests mites, ja sigui respectant l’original o renovant-los.
El teatre de les sèries
La ficció televisiva ha volgut reflectir en algunes produccions la realitat de les arts escèniques.
Humor intel·ligent, trepidant i sorprenent
Tricicle s’acomiada per sempre dels escenaris —o això diuen— amb aquesta retrospectiva, aquest espectacle amb el millor de la seva producció gairebé 40 anys després de la seva formació com a companyia.
Quan un muntatge es fa gran
A.k.a. (also known as), un dels èxits del teatre independent de la temporada passada arriba al Teatre Lliure i l’off de La Villarroel per conquerir nous públics.
Jugar a ser petits
Clara Peya i Guillem Albà, dos dels creadors més actius i personals de l’escena catalana actual, han trobat la manera de fer dialogar els seus llenguatges des de les seves respectives sensibilitats amb Pluja.
L’ombra allargada de Kubrick
El CCCB dedica una exposició al cineasta novaiorquès que permet submergir-se en el seu imaginari.
Amanda T i les xarxes socials
Amanda T és una obra que fabula la tràgica història d’Amanda Todd, la jove canadenca que amb quinze anys es va suïcidar després d’anunciar els seus motius per la xarxa.